Existeix un cert aire de misteri al voltant de Agalloch que sembla intencionat. No tenen pàgina web, no fan entrevistes, etc. La seva música resulta difícil de classificar tant per fans com per crítics musicals. Una atmòsfera molt pesada de gran tristesa i bellesa s'evidencia a les seves cançons, en les quals sovint hi ha referències a les forces de la natura, degut en part a ser originaris de Montana, una de les regions més montanyoses de la costa est dels Estats Units. Rebutjen l'etiqueta de grup gòtic i se'ls compara sovint amb bandes com Opeth, Katatonia o Ulver. Agalloch sorgeix de les cendres del projecte doom/death Aeolachrymae a finals de 1995. D'aquí sorgiran tres bandes; Susurrus Inanis, Nothing i Agalloch. El principal objectiu consistirà a crear un metal èpic, fosc i majestuós, segons els dos fundadors, J.Haughm i S.Breyer. A principis de 1996, les primeres cançons van prenent cos i a l'estiu un segon guitarrista, L.Anderson, s'incorpora al projecte. La tardor d'aquest mateix any enllesteixen la seva primera demo "From Which Of This Oak" i just després un baixista, J.William W. és reclutat. A les primeries de 1998, una segona demo -aquest cop només destinada a les discogràfiques- és editada en format cassette. L'any 1999 firmen amb The End Records per publicar el seu primer disc d'estudi, "Pale Folklore", que rep entusiàstiques crítiques. L'any 2001 publiquen "Of Stone, Wind and Pillor", un disc de rareses del període 1998-2001 on hi destaca la versió del grup Sol Invictus "Kneel To The Cross". El 2002 treuen el seu segon treball que porta per nom "The Mantle", un disc èpic de 70 minuts que mostra una visió del món molt fosca del món mitjançant referències trascendentals, existencialistes i nihilistes.